CASA DE SALUT A BOULEMBOU

Del 12 al 19 de febrer un grup dels Amics de Boulembou de Salt van visitar aquesta població del Senegal , per fer un seguiment dels diversos projectes que es porten a terme i sobretot per engegar un projecte de millora i dignificació de la Casa de Salut per convertir-la en un veritable i efectiu equipament sanitari. La doctora Clara Michaut que va formar part de l’expedició , en principi va realitzar tasques d’observació i diagnosi de l’estat i el funcionament actual de la Casa de Salut “SANTÈ” i serà la responsable d’un ambiciós projecte, els objectius del qual us detallem a continuació.
Objectiu general

Reparar i millorar la casa de salut perquè pugui servir d’equipament
sanitari, potenciar la seva utilització , educar a les persones en la
importància de la sanitat, millorar l’alimentació com a base per
disminuir la mortalitat infantil.

Objectius específics

• Permetre l’arribada dels Plans de salut estatals a nivell local:
entre ells diagnòstic i tractament i prevenció del paludisme

• Tractament de les diarrees agudes en menors de 5 anys

• Es vol iniciar un programa de planificació familiar a nivell del
personal de salut comunitari.

• Es vol iniciar un projecte d’educació i seguiment nutricional per
millorar els problemes de malnutrició en els infants entre 1 i 4 anys
en els que s’han detectat mancances importants.

• Seguiment de l’embaràs i assistència en els parts,

• Reduir la mortalitat infantil: control precoç dels síndromes febril,
diarrees i controls de creixement.

• Fer accessible a la població el material sanitari i medicaments bàsics

• Augmentar la conscienciació de la salut i reduir els mètodes rústics
de curació, sense base científica.

• Cobertura sanitària: recursos econòmics paer a pagar medicaments i
augmentar la freqüència de les visites d’infermeria a la Casa de Santé

• Valors d’higiene personal i alimentació basats amb els recursos
locals : projectes d’horta i galliner

• Iniciar un registre de mortalitat amb la finalitat de conèixer la
situació de base , les principals causes de mort, i poder fer un
seguiment en els propers anys de la seva evolució.

• Augmentar el coneixement de les persones sobre la importància dels
temes de salut.

• Facilitar l’accés al servei sanitari de tots els veïns de Boulembou

• Construcció i manteniment d’un galliner com a proveïdor de proteïnes.


Els Amics de Boulembou estem molt engrescat en aquest nou projecte, pel qual es destinarà un pressupost de 7.850 euros mentre que el poble de Boulembou hi col.laborarà realitzant diversos treballs per un import de 1000 euros.

SALT TÉ AMICS ARREU!

HA MORT L'ALCALDE DE BOULIMBOU!

Ens ha arribat la notícia de la mort de l'alcalde de Bolimbou. Un
ancià cap d'una nombrosa família al qual els Amics de Boulimbou li hem
fet una visita cada vegada que hem estat al Senégal.

En el darrer viatge, el maig passat, ell deia amb un fil de veu però
amb orgull que tenia més de 100 anys. Alguns nois de Boulembou deien
que no podia ser, però els hi feia gràcia sentir-ho. El cas és que en
aquella societat, les persones com més grans, més prestigi i respecte
assoleixen.

El càrrec d'alcalde, és diferent de com l'entenem nosaltres. Allà
l'alcalde ve a ser una persona representant de tots, i que pel fet
d'haver-lo escollit, entre tots, assoleix una autoritat, més moral que
res més, a l'hora de decidir qüestions del dia a dia. El càrrec és
vitalici, ara se n'escollirà un altra, per representar el poble durant
els propers anys.

L'ajuntament com a institució no existeix, allà l'organització social
s'estructura en "famílies" cada família té un cap, que sol esser el
germà gran i el consell de caps de família podriem dir que serien com
el ple de l'Ajuntament.

A Boulembou, els temes que afecten la comunitat es debaten i s'acorden
en assemblea. Quan els amics de Boulembou i fem cap, s'organitzen
algunes assemblees, una de general per parlar del projecte, una altra
de dones, elles parlen dels molins de gra, de les festes que els
agrada organitzar, de la neteja dels espais públics del poble. Fins hi
tot en el darrer viatge, els joves ens varen convidar a assistir a una
assemblea.

Des d'aqui fem arribar el nostre respecte a la família de l'alcalde "centenari".

BON NADAL I UN ANY 2011 BEN FAVORABLE

GRAN EXIT DE LA III ESCUDELLA DE NADAL

PROP DE 200 PERSONES VAN ASSISTIR EL PASSAT DIVENDRES 10 DE DESEMBRE A LA III ESCUDELLA POPULAR ORGANITZADA PELS AMICS DE BOULIMBOU, COM SEMPRE UNA GUSTOSA ESCUDELLA BEN CALENTONA I UN MUNT D'EXQUISITESES DOLCES I SALADESAPORTADES PELS MATEIXOS ASSISTENTS VAN ASSEGURAR L'EXIT D'AQUESTA EMOTIVA I ACOLLIDORA TROBADA EN BENEFICI DEL POBLE SENEGALÉS DE BOULIMBOU.
ENTRE MIL CONVERSES, RIALLLES I UN MUNT DE COMPLICITATS... EL PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ VA EXPLICAR L'ESTAT EN QUE ES TROBEN ELS DIVERSOS PROJECTES SOLIDARIS ENGEGATS A BOULIMBOU I VA COMUNICAR AMB ALEGRIA QUE S'HAVIA ACONSEGUIT UNA NOVA SUBVENCIÓ DE L'AGENCIA CATALANA DE COOPERACIÓ I DESENVOLUPAMENT.
I JA PER ACABAR D'ENDOLCIR ELS ÀNIMS L'ACTE VA SEGUIR AMB LA DEGUSTACIÓ D'UNA XOCOLATA BEN CALENTA QUE VA SER MOLT BEN REBUDA PER TOTS ELS ASSISTENTS

Si voleu veure l'album de fotografies de les tres edicions de l'Escudella de Nadal organitzada pels Amics de Boulimbou aneu a:

www.flickr.com/photos/pobrepages/collections/72157625582321700/

TORNA UNA ALTRA VEGADA L'ESCUDELLA SOLIDÀRIA

Divendres 1O de desembre

A partir de 2/4 de 9 del vespre


APORTACIÓ 20 €

Cal que confirmeu la vostra assistència i feu el prepagament

I RECORDEU QUE:

Amics de Boulimbou camina cap a la finalització del projecte: caracterització hídrica i abastament d'aigua potable per al desenvolupament agrícola sostenible.

La darrera part del projecte consisteix en instal.lar i posar en funcionament hortes familiars i comunitàries, millorar els molins de gra i suport a l'escola de Boulimbou.

ELS NOUS HORTOLANS

Passejant per les Deveses de Salt, tot seguint el carril-bici en direcció a Bescanó, no cal ser un gran observador per adonar-se que de les hortes fins a les ribes del camí ( allà on s’han tallat els plataners i la terra queda erma durant els primers anys de la tala) hi afloren un munt de plantes no autòctones i poc habituals a les nostres contrades.

Són variants pròpies dels conreus dels pobles africans i tenen noms tan curiosos ( i segurament mal transcrits) com els que segueixen : “Ocre” (una mena de bitxo), “Sanguine” (semblant als espinacs) “Holime”(com tomàquets petits), o bé els típics Cacauets i el Blat de moro.

El fet és que ciutadans d’origen africà (sobretot del Senegal) s’han organitzat per poder treballar i conrear, en aquests espais desaprofitats, el productes de la seva terra , que els serveixen per donar continuïtat al tipus d’alimentació tradicional, equilibrant-la amb els productes de la nostra horta que ara estan abocats a consumir..

Alhora, la tasca de conrear aquests productes de la seva allunyada Àfrica els ajuda a subsistir d’una forma més digna, i a alleugerir una economia familiar sovint molt precària, a causa de la crisi i de la constant pèrdua de llocs de treball.

Aquest contacte directe amb la terra del lloc que els acull, de ben segur que també els genera un sentiment d’arrelament i d’enyor plàcid envers la llar i la gent que hi han deixat.

Aquest fenomen de les hortes improvisades a les deveses que ja es va produir durant l’onada migratòria dels anys 60, es pot considerar com una experiència espontània però del tot didàctica i interessant. A l’estar tan a prop del traçat d’una via verda afavoreix que els passejants descobreixin tant aquests tipus de conreus com les diverses variants de plantes que s’hi cultiven, i s’adonin del grau d’implicació d’homes i dones que es complementen a l’hora de realitzar les tasques de sembra i les de recol•lecció.

Però el que més sorprèn és la fluida interacció que es genera entre ciclistes i caminants curiosos que tot observant i preguntant … es troben amb l’afable resposta dels senegalesos, que s’esforcen per explicar les característiques dels cultius que hi planten.

I tots sabem que a partir del coneixement mutu i del diàleg es creen sòlids vincles que afavoreixen la tolerància, la interacció i l’enriquiment entre cultures. Recordem si no les reflexions de Ràfols Casamada : Mirar és veure, veure és observar, observar és conèixer, i conèixer és estimar” que inciten a redescobrir l’entorn i a les persones que viuen entre nosaltres amb respecte, curiositat i capacitat de sorpresa.